"Navarra no es ven (l'hereten uns pocs)" és el primer capítol d'aquest llibre, i també l'engranatge ocult d'un corralito foral que el periodista Iván Giménez descriu i nua en un text sense concessions. Ja des del pròleg adverteix que "aquest llibre no va a agradar", perquè explica el present fent història, demostrant que també a Navarra "tota fortuna procedeix d'una injustícia, quan no d'un crim". Seguint amb una altra cita de Rafael Chirbes, "si els diners serveix per a alguna cosa és per comprar la innocència dels teus descendents". Aquest llibre va d'això, de com s'ha consolidat el botí i la rampinya de la Guerra Civil en unes estructures permanents, que es van implantar en el primer franquisme i s'han anat adaptant als canvis polítics sense alteracions de calat. I aquí se'ls identifica amb noms i cognoms. Un filòsof clàssic com Michael Foucault ja va assenyalar que aquest fenomen és general, que "qualsevol guerra segueix vigent i determina les actuals relacions de poder. L'ordre civil és fonamentalment un ordre de batalla".