D'una novel·la titulada Pares i fills pot esperar-se, per descomptat, un conflicte generacional, entre el vell i el nou, entre el que és a punt de desaparèixer i el que és a punt de venir... i més en la Rússia que veu apropar-se inevitablement, amb l'alliberament dels serfs, la fi d'una època. El que potser no sigui tan esperable és que, en aquest conflicte, els qui tinguin el poder siguin els fills... enfront d'uns pares cansats, desitjosos de passar el relleu amb un lliurament que frega el servilisme. Turguénev col·loca just en el centre d'aquest món fràgil a un dels herois clau de la literatura russa i universal, l'estudiant de medicina Bazárov, dotat d'una energia prodigiosa per al sarcasme, la negació i la paradoxa, i d'un carisma que sedueix alhora que allunya a tothom. Pares i fills (1862) va ser l'obra més polèmica del seu autor. Li va guanyar enemics en el bàndol dels seus amics i amics en el dels seus enemics. Per la seva complexitat no és difícil endevinar per què.