El segle XVIII anglès va veure l'aparició de nombroses obres centrades en la figura de la lectora quixotesca. Ja llegissin romanços, obres de teatre o novel·les, ja fossin imitadores de cavallers errants, visionàries romàntiques, agitadores polítiques o idealistes empedreïdes, les dones quijote es van erigir com a símbol de subversió, tant en política de gènere com a l'àrea de la tradició literària. Es van convertir en el locus perfecte per reflectir les tensions socials, polítiques, religioses o culturals de la seva època, al mateix temps que oferien una reflexió sobre el diàleg entre gèneres literaris a primera vista oposats. El present volum traça per primera vegada una cartografia de dones quixotesques britàniques al llarg segle XVIII, la qual busca exposar la riquesa de la tradició quixotesca i la maleabilitat del personatge de la dona lectora. A més, explora els debats que envolten la lectura femenina i les paradoxes que encarna la dona quijote, per arribar a la conclusió que no hi ha personatge més complex i fascinant que el d'una lectora.