Novel·la de joventut, però publicada en forma de llibre només pòstumament, aquest text de 1875 se segueix llegint avui amb un somriure en els llavis: el seu humor no ha caducat; la seva intel·ligència tampoc. Relacionada per la crítica tant amb Voltaire com amb Bouvard i Pécuchet, de Flaubert, tant amb els controvertits estudis darwinistes de l'època com amb la seva pròpia novel·la Els diumenges d'un burgès a París, Maupassant ens explica la història del peculiar doctor Héraclius Gloss, bibliófilo i home de costums, bona persona però de gran ingenuïtat, total i presumptuós al mateix temps: la seva troballa d'un manuscrit sobre la metempsícosis (sí, aquesta antiga doctrina filosòfica grega que afirma el traspàs de certs elements psíquics d'un cos a un altre després de la mort) trastornarà la seva vida i el seu cap per sempre. La seva criada i amant Honorine, els seus amics el senyor degà i el senyor rector, a més d'alguns personatges «estrafolaris» i fonamentals (un gos, un mico, un lingüista...), són, al costat del propi Héraclius Gloss, els protagonistes d'aquesta història de tints grotescs sobre la recerca de la pedra filosofal; és més, sobre la recerca de la veritat absoluta. A favor del vegetarianismo i els animals, però també en contra, la vida d'aquest doctor presa de les contradiccions sembla estar construïda sobre aquelles famoses paraules de Rimbaud: «Jo sóc un altre».