En El anticuario (1816), una de les obres mestres de Walter Scott -en nova traducció de Francisco González, Arturo Peral i Laura Sales-, la imaginació romàntica desplega espectacularment tots els seus personatges, paisatges i conflictes: des d'imprevistes pujades de marea en una platja a la vora d'un penya-segat fins a duels en les ruïnes d'un monestir, passant per tresors enterrats, cultes secrets i aparicions fantasmales. La galeria de figures és impressionant: captaires per vocació, comtes lànguids amb un espantós secret en el seu passat, capitans pendencieros, baronets en la ruïna, nigromantes alemanys i una noia enamorada que creu que és la seva «haver de» no casar-se per sota de la seva condició. És aquesta una novel·la, no obstant això, en la qual no és romàntic tot el que ho sembla, i en la qual l'humor i la lucidesa brillen amb genialitat.