Encara sort, no obstant això, que encara ens queden poetes. Veure a Beatriz Cort, asseguda en la terrassa de Peyma, un cafè de Lavapiés, escrivint -garabateando més aviat a vuelapluma- un poema, pot ser ja en si una experiència poètica, un recordatori clar i definitiu que la humanida segueix anhelant, buscant, perseguint una visió estètica de la vida i del món que li ha tocat.