La imatge cinematogràfica es troba en la polleguera de la dialèctica entre vida i història. Ella és com una membrana entre la vida que s'esgota o esvaeix i el sepulcre on la història s'acumula. Imatge liminar, també de resistència -la seva resistència radica en el seu re-existència-. Resistència a la seva mera defunció en la manera d'un document històric. La vida del fotograma, la seva respiració saludable i, si volem, salvífica, està en la seva replay, en la seva potència de tornada o remunti.