Meticuloses caracteritzacions psicològiques, descripcions precises de l'entorn, la tibant lluita entre superstició, religió i raó, i una bona dosi de tensió: aquests són els ingredients literaris que fan d'aquesta novel·la de Fontane una de les millors representants del gènere de la novel·la policíaca. "Hi ha alguna cosa especialment suggeridor en el seu estil, i sobretot en el dels seus dies de vellesa; la gaubança, la sensació de calidesa, la satisfacció que desperta cada línia de les seves cartes, cada pedacito de diàleg seu, són complets. Aquesta prosa tan lleugera, tan lluminosa, i al mateix temps de tan afable parsimònia posseeix amb la seva secreta tendència al to de la balada, els seus abreujaments al mateix temps col·loquials i poètiques, un aire elevat però confortable, posseeix, al costat d'una aparent senzillesa, componiment i contingut, una forma interior, com solament es dóna després d'un llarg exercici poètic". Thomas Mann, El vell Fontane