«El Comte», és un relat en el qual Magris recull la ira del mariner que acompanya a un inquietant «pescador de cadàvers», mentre naveguen pel riu Duero en una piadosa recerca d'aquells que han trobat el seu final en aquestes aigües. L'arrogant personalitat del comte es contraposa amb la solitud resignada del mariner, que Magris delinea de manera poètica en evocar la duresa de les seves aventures com a navegant, al mateix temps que aflora una malenconiosa tendresa en el record de la dona estimada i perduda. «Les veus» és un breu monòleg en el qual el veritable protagonista és la veu humana, transmesa mitjançant un contestador automàtic la veu del qual escolta el protagonista de manera obsessiva, posant èmfasi en cada inflexió, accent, silenci, per desxifrar l'immens món interior que es troba darrere d'aquesta imatge en aparença etèria. En «La porteria», i la peça teatral «Ja haver existit», apreciem la capacitat de Magris d'evocar i enunciar alguns dels aspectes més ambigus.