Paul Lafargue, socialista, gendre de Marx, suïcida insigne, anorreador d'anarquistes -i, ell, més llibertari que la majoria- a l'Espanya del segle xix, va escriure El dret a la peresa des d'una presó, el 1883. Ara, més d'un segle després, el seu text contra el "dogma desastrós" del treball, se'ns presenta com un apunt subversiu contra l'obsessió productivista d'occident. Sense pretensions historicistes, l'autor, utilitzant magistralment la paradoxa, la ironia i el sarcasme, fustiga els "burgesos" -presoners del propi sistema social que han creat- i el gregarisme de les classes "treballadores", enamorades del seu esclavatge, el treball.