Boria, el narrador d'aquesta bella novel·la és un home superflu, destinat a exercir un paper marginal en la societat que li ha tocat viure: la Rússia soviètica. Fill d'un petit empresari jueu, els seus orígens pequeñoburgueses li impedeixen accedir al món universitari en el qual creu haver trobat la seva vocació, per la qual cosa haurà de formar-se de manera autodidacta i resignar-se a ensenyar en institucions de segona classe. De manera fragmentària el sensible Boria va recordant la seva convulsa vida: la mort del seu pare; els seus primers intents de guanyar-se la vida fent classes particulars; la vida a les diferents ciutats en les quals li toca viure: Járkov, Leningrad i Rostov; i, sobretot, els seus amors amb la bella Katia, paradigma de la volubilitat femenina. A través d'aquests fragments el narrador va component un emotiu i perspicaç retrat de la vida quotidiana en la Rússia soviètica, un món dominat pels valors col·lectius que tendeix a aixafar qualsevol besllum d'humanitat. Métter va utilitzar elements autobiogràfics en La cinquena cantonada, que va acabar d'escriure en la dècada dels seixanta però que no va poder publicar fins a 1989. La seva aparició ho va consagrar com un dels autors russos més destacats de l'època i li va donar fama internacional. «La cinquena cantonada és un llibre essencial per comprendre el segle XX, un exercici magistral de saviesa narrativa i una invitació a seguir lluitant per les nostres llibertats, doncs els totalitarismes, lluny de ser episodis marginals, flueixen com a grans rius enverinats pel subsòl de la història, esperant l'ocasió propícia per sortir a la llum i alliberar les tendències més destructives de l'ésser humà.»Rafael Narbona (El Cultural) «Títol prodigiós i al que se li pot posar l'adjectiu de subyugante. (...) Narrador de potent estil propi, tan poètic com a sec, Métter va amagar gelosament el llibre més de 20 anys després de donar-ho per acabat. (...) El seu major atractiu és el seu estil, i aquest es desplega a plenitud per totes les pàgines amagades.»Roger Sales (El País) «Una joia amagada de la literatura russa del segle XX. (...) Emoció, lucidesa i lirisme en una història commovedora.»Sagrario Fdez.-Prieto (La Razón)