Amb la generalització del consum, el luxe ha adquirit noves proporcions en la nostra societat. Ja no es tracta d'un fenomen marginal limitat a una elit minoritària. S'ha convertit en un sector de l'economia per dret propi. A través de les marques, és omnipresent en l'univers de la comunicació. No obstant això, la clau de lectura habitual del fenomen segueix sent la que era fa ara un segle. El luxe continua interpretant-se en termes de lluites simbòliques entre les classes socials, amb les seves estratègies de distinció i d'ostentació per part dels dominants. Aquesta interpretació, resulta encara defensable? L'expansió contemporània del fenomen obliga a reconsiderar la seva naturalesa: tal és la convicció que inspira aquest assaig a dues veus. Gilles Lipovetsky proposa una anàlisi històrica-social del luxe des de la perspectiva diacrònica. Elyette Roux fa una lectura mercadológica i semiòtica de la situació actual. L'aposta del llibre consisteix a creuar ambdues perspectives a fi de posar millor de relleu els nous dispositius del luxe, aquesta esfera on cohabiten en l'actualitat passions aristocràtiques i passions democràtiques, tradicions i innovacions, mites i modes. «El luxe etern reagrupa els principals vectors del pensament lipovetskiano, com el lliscament de l'efímer, la moda com quintaesencia del consum, la relació privilegiada de la dona amb la voluptuosidad dels sentits estètics» (Iury Lech, El País).