«La història de la filosofia oculta és sens dubte la part més singular, i també més desconeguda, de l'antropologia general», assegura Alexandrian, estudiós francès compilador d'aquesta obra rigorosa i enciclopèdica, que analitza en profunditat les diferents branques del saber esotèric: l'astrologia, la Kabbala, les diverses classes de màgia, l'alquímia, el gnosticisme, etc. «Em proposo abordar amb un esperit nou l'estudi de la màgia occidental -continua Alexandrian-, rebutjar el fárrago d'anècdotes que la ridiculitzen, filtrar amb rigor les creences i les possibilitats que ha desenvolupat, i presentar-la en una forma assimilable per part de la cultura moderna». «El meu punt de partida és que la història de la filosofia oculta comença amb els inicis del cristianisme ... En l'Orient antic i grecorromano màgia i religió es confonien, mentre que un cristià dels primers segles que utilitzés talismans, encantaments o procediments adivinatorios, contravenia les constitucions apostòliques -el cristianisme, des del seu adveniment, va combatre vigorosament tots els cultes orientals, i va ratllar d'abominables els ritus i creences relacionats amb ells-, de manera que la màgia, dissociada de la religió, rebutjada, va tractar d'aliar-se a la filosofia i transformar-se en ideologia d'oposició. Així es va formar una resistència per mantenir viu l'esperit d'aquests cultes en els quals es volia veure veritats la pèrdua de les quals seria irreparable. Es van conservar entremesclats, com un tresor de saviesa acumulada al llarg dels segles, que es remunta fins als orígens de Sumer, a fi d'evitar que l'esperit humà es confini en un sol dogma i obrir-ho a un coneixement il·limitat de la transcendència».