Assaig polèmic i combatiu en el qual Enrique Serna passa revista a les grans mutacions històriques de la supèrbia intel·lectual a través dels segles. Com va sorgir i es va ser modificant al llarg del temps el sentiment de superioritat intel·lectual que en algunes elits modernes de l'art i la cultura ha tingut un matzi gairebé terrorista? Com influeix aquest sentiment en les modes literàries i en les pugnes ideològiques de l'actualitat? En aquest assaig Enrique Serna toca nombrosos aspectes sobre el que ell defineix com a supèrbia intel·lectual: el trànsit del poder religiós al poder cultural, l'evolució de l'hermetisme poètic i filosòfic, la gènesi del menyspreu al vulgo profà, els monopolis de l'escriptura o de les llengües cultes, l'ús de l'argument d'autoritat per reprimir la crítica, la imitació de l'aristocràcia per part dels cenáculos intel·lectuals, antics i moderns. Encara que l'assaig es refereix principalment als estralls que la pedanteria intel·lectual ha causat i causa encara al món de les lletres, l'autor explora també les seves ramificacions en la filosofia, la ciència política, la història de les religions, la psicologia i l'arts plàstiques, prenent elements d'aquestes disciplines per dibuixar un paisatge de fons que per moments passa a primer plànol. Paraules de l'autor: > Enrique Serna