Per a la societat biempensante nord-americana dels anys cinquanta del passat segle els beats eren un grup de joves antisocials, de bestioles rares. I, dins d'aquest grup, William S. Burroughs sempre va ser la bestiola més rara. Procedia d'una família acomodada, vestia amb vestit i corbata, tenia més pinta d'empleat de banca que de rebel i fins i tot de jove ja semblava un senyor major. Però aquest aspecte recatado no era més que una façana, perquè Burroughs va ser el més radical dels beats, el que més va treure el cap a l'abisme. Mentre els altres consumien alcohol i marihuana, ell es va submergir en el submon de l'heroïna i va experimentar amb els al·lucinogens, que només en les dècades posteriors es popularitzarien entre hippies i psicodèlics. Aquest volum reuneix les tres novel·les fonamentals de William S. Burroughs. Yonqui, la seva primera incursió en el tema de l'addicció, és un retrat visceral de l'univers de l'heroïna. L'esmorzar nu insisteix en el tema, però dóna un radical pas de gegant i s'endinsa en la vivència interior de l'addicció, en un món entre la realitat i el malson on regna la subversió, el sexe adquireix proporcions d'orgia demoledora i la literatura esdevé experimentació, al·lucinació, deliri. I és que ja ho deia l'autor al final de Yonqui: «Col·locar-se és veure les coses des d'un angle especial.» En Queer també apareix la droga -aquí la recerca gairebé èpica de la ayahuasca-, però l'eix és el sexe i l'homosexualitat es converteix en alliberadora transgressió. «Burroughs és també un autèntic poeta. Una pàgina de la seva prosa és tan densa en imatges com qualsevol de Saint-John Perse o Rimbaud» (Allen Ginsberg). «Burroughs és l'únic escriptor nord-americà actual que possiblement estigui posseït pel geni» (Norman Mailer). «En descriure l'addicció com "una manera de vida", Burroughs converteix l'agulla hipodèrmica en un microscopi, a través del com pot examinar l'ànima de l'ésser humà sota el capitalisme del segle XX» (Will Self).