Mohandas Karamchand Gandhi (1869-1948), conegut com el Mahatma («Gran ànima»), va anar un reformador social i moral, considerat el pare ideològic de l'Índia independent. Van ser els seus esforços els que van alliberar al seu país del jou colonial britànic, servint d'exemple a altres il·lustres activistes dels drets civils com Martin Luther King o Nelson Mandela. Va popularitzar la desobediència civil no violenta com a mètode de resistència a les lleis injustes, aplicant la seva moderna interpretació del pacifisme indi a la vida política. La seva doctrina ètica entronca amb les obres de John Ruskin, Henry Thoreau, Lev Tostoi i els teósofos anglesos, creant-se d'ella una religió particular, caracteritzada pel seu gran compromís amb la justícia social. La seva idea central és que la Veritat i Déu són una mateixa cosa i la unitat de tot requereix total harmonia entre les criatures. De Gandhi es va dir que era místic com Buda, profund com Confucio, cabdill com Moisés, psicòleg com Mahoma, filòsof com Zoroastro, abnegat com Jesús i revolucionari com Luter. Les biografies de Gandhi abunden, però s'han traduït al castellà molt pocs dels seus escrits. Aquesta antologia inclou textos desconeguts per al lector hispà que condensen les seves suggestives opinions sobre política i religió. L'edició ha estat realitzada per Enrique Gallud Jardiel, un dels majors experts espanyols sobre l'Índia, qui ja ha publicat en aquesta editorial diversos estudis sobre temes mitològics hindús, traduccions de textos sánscritos, recopilacions de contes indis i diversos assajos de caràcter general.