L'hinduisme és la tradició espiritual i metafísica, encara viva, més antiga de la Terra. No depèn de cap mesías ni profeta, ni de la historicitat de persona alguna. Tampoc depèn d'un únic llibre sagrat (malgrat el respecte que se'ls atorga als Vedas), ni d'una única doctrina o dogma, ni d'un únic culte, pràctica o camí; ni tan solament depèn d'una sola forma d'entendre la Realitat. En l'arrel mateixa de l'hinduisme es troba el profund reconeixement de la sacralidad de tota forma, nom, acció i ser; la sacralidad de l'univers, la terra, la naturalesa, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes; i, convé ressaltar-ho, la sacralidad de la nostra pròpia essència, el reconeixement que la totalitat del cosmos és el reflex de la Realitat Absoluta. Els pilars de la tradició hindú són valors tals com el contentamiento, l'austeritat, la veracitat, la fortalesa, el discerniment, el no danyar, el lliurament, la devoció i la noblesa. L'hindú sacraliza la seva vida amb el suport que li ofereix la tradició, ja siguin els diversos rituals, els mantras, l'estudi dels textos sagrats, la pràctica del ioga en els seus diversos aspectes, la devoció per la divinitat, la meditació profunda i, especialment, el reconeixement de la realitat del atman en tot el que existeix. En un univers on tot és canvi, el dharma roman eternament.