Al maig de 1949 Sicília acull la sortida i les primeres dues etapes de la més prestigiosa competició del ciclisme nacional, el Gir d'Itàlia. La trentè segona edició va ser memorable, entre altres coses, perquè va tenir a un cronista d'excepció: Dino Buzzati. La competició es desenvolupa en un context històric únic: el progressiu acostament del Gir al sud d'Itàlia, a la terra del bandit Giuliano, per subratllar la renovada unitat nacional tenint com a teló de fons la reconstrucció posbélica d'una Itàlia empobrida i destrossada per la guerra. Dues setmanes després de la tragèdia del Gran Torino, desaparegut per sempre entre les boires de Superga, el 18 de maig desembarquen a Palerm 102 ciclistes, i entre ells, Dino Buzzati, corresponsal del Corregués della Sera. L'escriptor i periodista no es limita a la crònica esportiva, sinó que construeix un memorable retrat d'aquella Itàlia eufòrica i inquieta i d'aquells atletes que van retornar una mica de felicitat a un país que necessitava oblidar. En la crònica de Buzzati no podien faltar Fausto Coppi i Gino Bartali, els gegants del ciclisme italià, la rivalitat del qual adquireix tints d'al·legoria bèl·lica oferint un exemple impecable de periodisme literari. Els vint-i-cinc articles poden i han de llegir-se com un llarg relat, on el narrador acaba eclipsant al periodista, la percepció s'entrellaça amb la imaginació i la descripció es transforma en una misteriosa i encantadora metàfora de l'existència. L'AUTOR Dino Buzzati (Belluno, 1906-Milano, 1972), un dels més originals autors italians del segle XX, va començar a treballar pel Corregués della Sera, on va ser cronista, redactor i corresponsal. La seva carrera d'escriptor s'inicia amb la publicació en 1933 de Bàrnabo de les muntanyes, al que van seguir nombrosos relats i novel·les: El secret del bosc vell, El desert dels tàrtars, La famosa invasió de Sicília pels óssos, El Colombre i Por en La Scala.