Edició bilingüe La present edició recull el conjunt d'aquells poemes que Hölderlin va crear en la seva fase més madura i lúcida, que correspon als anys 1798 a 1800. És l'etapa que més uneix al poeta amb el classicisme alemany i que mostra al mateix temps en quin sentit es distingeix d'aquesta tendència, generalment considerada com indenferente als problemes i esdeveniments del moment. La nostàlgica mirada cap al paradís perdut de l'Arcàdia clàssica es confon, en Hölderlin, amb l'observació de la guerra d'independència de la Grècia del moment. El poeta retorna així a la realitat històrica alemanya, desunida, politicamente endarrerida i pràcticament en mans de Napoleó, un invasor que calia saludar amb més ànims que a les pròpies forces defensores de la «Santa Aliança». Una situació esquinçadora -que també va conèixer Espanya- i que explica la profunda malenconia dels versos de Hölderlin. Friedrich Hölderlin va néixer en Lauffen/Neckar en 1770. Juntament amb Hegel i Schelling va estudiar a la Universitat de Tübingen. Va ocupar quatre vegades Hölderlin el càrrec de preceptor en diferents famílies. Treball que per diverses raons mai va poder aguantar molt temps. La seva sol·licitud d'un lloc de docent a la Universitat de Jena no va ser acceptada malgrat les seves bones relacions amb molts personatges importants de la vida cultural d'aquesta ciutat. La seva trajectòria com a poeta va ser breu i no va aconseguir molta fama en vida, ja que als trenta-tres anys va començar a sofrir trastorns psíquics que anaven disminuint la seva capacitat productiva. En 1807, Hölderlin va ser acollit per una família d'un fuster de Tübingen, on va seguir, fins a la seva mort, ocorreguda en 1843, en un estat de profunda letargia, només interromput per breus moments de lucidesa que àdhuc van donar lloc a alguns curts fragments poètics.