Aquestes memòries de Manuel Domecq Zurita, tan ben recollides i acolliments per Carmen Atalaio, donen més del que prometen. Per descomptat, donen fe d'una època gloriosa per al vi de Jerez i el Jerez del vi. Aquí hi ha amor i luxe de sobres, tradició i tipismo, i ressò i anècdota com per satisfer als paladars més exigents que s'apropin al reclam del prestigi sonoroso de les grans estirps cellereres. Amb tot, en paradoxa molt del gust d'Eugenio d?Ors, el més costumista mai és el més individualizador. D?Ors cridava l'atenció sobre el semblants que resulten tots els vestits regionals europeus i les danses típiques. Així, van anar els Buddenbrooks els que van acabar d'aclarir-me, amb la llum indirecta d'un mirall, a les famílies notables de la meva comarca, alguna relativament (si em permeten l'anglicisme) propera i altres més encara des de les meves noces. Com en la novel·la de Mann, en les llàgrimes del vi, s'explica la història d'una vella i ennoblida família de negocis, a la qual s'admira, s'estima, es comprèn i, al final, es plora. El veritablement singular i insubstituïble d'aquest llibre, no obstant això, és l'ànima d'un home, com no podia ser d'una altra manera. Sobre el teló de fons -esplendorosament brodat- del xerès i el seu món, assistim a una inesperada història personal, intransferible i estremida, que aconsegueix, i no comptàvem amb això, a commoure'ns. I. García-Máiquez Carmen Atalaio Barranco va néixer a Jerez de la Frontera en 1967. Casada, llicenciada en Dret, exerceix com a advocada des de 1992 a la seva ciutat natal. Imparteix classes de Dret en el Màster d'accés a l'advocacia de la Universitat de Cadis i de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Jerez de la Frontera. Ha estat col·laboradora del Diari de Jerez amb la seva columna setmanal, "El Cuentahílos", que ha publicat durant quatre anys, entre 2008 i 2012. Est és el seu primer llibre.