La presència dels nens en les històries de guerres és una anellada a la consciència dels lectors que viuen en zones on no existeixen aquests conflictes. Ocorre amb freqüència com veient la televisió o llegint els periòdics ens commouen, de manera especial, les notícies protagonitzades per nens. La seva presència als carrers àdhuc en els moments més difícils i també la seva capacitat d'adaptació semblen desafiar als perills. Estem davant el bombardeig d'un autobús escolar que el lector contempla a través de la mirada d'un reporter de guerra que acudeix a l'hospital per fotografiar a les víctimes, buscant l'angle més periodístic de la notícia. Allí es trobarà amb un noi greument ferit que porta posada una sola sabatilla de bàsquet. I aquesta sabatilla li evoca al seu nebot, en l'altre costat del món, de la mateixa edat que la víctima, i al que ell va regalar unes esportives. Aquesta casualitat trencarà l'objectivitat entre la seva càmera i la víctima i un esdeveniment tantes vegades repetit cobrarà una nova dimensió per al periodista. Les il·lustracions resoltes en blanc i negre excepte la sabatilla, que destaca amb un rutilant vermell i una escena central en color, traslladen al lector al món de les fotografies en els periòdics. Imatges captades en els escenaris reals que poques vegades arriben a transmetre la densitat dels desastres que porten les guerres. El llibre proposa, tant des del text com des de la il·lustració, diferents lectures i per això mateix va més enllà de ser solament un llibre amb missatge pacifista. Una lectura que provoca reflexió i que pel que les guardes transmeten: una d'idèntica imatge de desolació al principi i al final del relat, els conflictes no se solucionen a cop de bones intencions.