En La novel·la blanquejada. El doctor Zhivago de Pasternak entre el KGB i la CIA, Iván Tolstói explica, a través de fets reals, una història d'intriga entre els soviètics i els «occidentals»: Durant anys la cultura occidental anava entrant en la Unió Soviètica; gota a gota es van filtrar la Coca-cola, els bolígrafs, el xiclet amb sabor a fruites, les revistes pornogràfices, els texans blau marí, els vinils negres que tornaven bojos amb el seu jazz, l'alcohol exòtic i els cigarrets que tan ràpid es consumien. Però, també va entrar un somni de llibres occidentals no llegits, les ciutats no visitades, les pel·lícules no vistes, la llibertat política i artística. Rússia va portar amb si aquest Occident somiat prop de trenta anys, des de finals dels cinquanta fins a la perestroika. Des del poder es va tractar moltes vegades fer-ho avortar i va ser copejat, asfixiat, enverinat i violentat. cal sorprendre's que a resultes d'això naixés un estrany engendro al que odiarien tots aquells que havien somiat amb ell? Borís Pasternak també somiava, somiava apassionadament amb enviar la seva novel·la El doctor Zhivago a l'Occident, a mans segures això creia ell, amb l'esperança que la gent, no corrompuda pel bolxevisme, encara recordava les normes de comportament, l'antiga i infrangible ètica, i respectés el treball i la llibertat de l'artista.