Aquest llibre té per tema un dels problemes que la moderna filosofia moral no ha encarat del tot: el de les relacions entre el patrimoni de dades valuosíssimes de la psicologia dels últims anys i la ciència que té per objecte reflexionar sobre la conducta humana. Ens parla Fromm així mateix de la possibilitat i de la necessitat d'estructurar una ètica humanista, recolzada en la raó i vinculada pel cap alt valuós de la tradició filosòfica moral, a tots els intents de formular criteris objectivament vàlids i per tant universals, pel cap alt substancial de l'hedonisme, del pragmatisme d'àmplia accepció i de la filosofia dels valors. Una ètica que prengui a l'home com a postulat i ho situï com a fi última tanta en el plànol històric com en l'existencial, negant la necessitat d'un vincle amb una autoritat transcendent. Alhora l'autor intenta reconciliar a l'home amb el forçós relativisme de les seves normes morals.