En una època com la qual estem vivint, en la qual semblava haver quedat acceptat -i amb el rang d'una evidència incontrovertible- no ja el fracàs de les utopies, sinó l'ocàs del polític mentre que tal, guanya terrè una proposta, la independentista, que en principi sembla xocar frontalment amb tan generalitzat convenciment. Algú podria pensar, en efecte, que, quan feia l'efecte que s'havia apagat per complet qualsevol forma de passió política, aquesta reapareix a Catalunya amb les vestidures de l'aspiració a un Estat propi. No obstant això, per poc que s'examini amb deteniment, la qual cosa més crida l'atenció de la mateixa és precisament el fet que, lluny d'incomplir l'assenyalada tendència despolitizadora, l'encobreix després de les vestidures d'una exaltada mobilització l'autèntica funció de la qual és no solament la d'esbiaixar el necessari debat polític, sinó, tal vegada, sobretot, transmetre la imatge d'una Catalunya unànime, homogènia i, en definitiva, abstreta, que no es correspon, de cap manera, amb la realitat. Aquest llibre fa un repàs als últims deu anys de la realitat catalana.