Ningú desitja apearse de la vida i jugar el paper d'espectador, però en moltes ocasions tots sofrim la temptació d'abandonar-ho tot, de dimitir dels nostres compromisos i deixar d'existir. Quan el dimoni del no-res s'ensenyoreix de l'esperit no serveixen els fàrmacs, ni les sessions clíniques, tampoc els productes químics, ni els bufons de la televisió. L'únic antídot enfront del no-res és el sentit. Solament la recerca interior de sentit pot neutralitzar tal temptació. No triem existir; però podem triar com existir. No triem quant temps anem a estar en aquest món, però sí podem decidir com satisfer de significat aquest temps. Podem tractar de fer amb la vida un projecte singular que posseeixi sentit, que tingui valor per a cadascun.