Per reunir-se amb el seu marit, enginyer contractat per a la construcció d'una central hidroelèctrica, l'espanyola Marisa Mestres va arribar amb els seus fills a Veneçuela a mitjan segle XX. La seva destinació era la zona més tropical del país: la infinita Guaiana, tal vegada el paratge més espectacular de l'orbe, amb colpidores selves i cabalosos rius, i salts d'aigua com el de l'Ángel, amb gairebé mil metres de caiguda lliure. Aquest llibre, escrit per ella mateixa, recull les seves insòlites vivències en tan peculiar mitjà, i a la descripció del que observa -llocs paradisíacos, animals exòtics, personatges singulars...- afegeix l'expressió sincera del que sent. L'autora va arribar a Veneçuela en una època en què el país es trobava en el llindar d'un formidable avenir, la qual cosa va fer que milers d'europeus, atrets per les possibilitats que oferia, no vacil·lessin a creuar el toll (molts d'ells en precàries condicions), de manera que a finalitats dels cinquanta constituïen més del quinze per cent de la població total. Aquell moment de promeses quedaria enrere en el temps, i avui només ens queda assaborir pàgines tan apassionants com les quals ens brinda Marisa Mestres, que conformen un periple fascinant i un document d'ingent valor històric i etnològic.