Fernand és un vampir enamoradizo que solament mossega amb un ullal, per evitar deixar massa marques en les seves (consentides) víctimes. Fernand és una mica ridícul quan vola i el seu problema no són els caçadors de vampirs, sinó acabar d'aclarir les seves idees per decidir-se per alguna de les moltes noies amb les quals no pot evitar flirtejar. I aconseguir, clar, que l'amor li sigui correspost. VAMPIR és un bestiari amorós: els motors que mouen als vampirs, homes arbre, golems i bruixotes novençanes que poblen les seves pàgines no són el terror i la venjança, sinó la passió i la recerca de la pròpia identitat. Emparat en un argument romàntic i humorístic que té més que veure amb la seva pròpia vida i la seva família, Joann Sfar desenvolupa un relat que és alhora comèdia de situació i rondalla universal, abordant temes com l'amor i la pèrdua, el desig i la sensualitat, en una narració de llarg alè carregada d'humanitat i que connecta amb el públic de tota edat i condició. Ho fa amb ajuda del seu dibuix orgànic, urgent i viu, hereu d'altres grans com Sempé i Quentin Blake, i ho fa a més gràcies a la naturalitat aparentment improvisada de les seves chispeantes diàlegs. VAMPIR és un gresol del Sfar més autèntic, elaborat, juganer i inspirat. Aquest primer volum integral agrupa els quatre primers toms de la sèrie VAMPIR, de la qual solament s'havien publicat a Espanya els dos primers llibres de set i l'edició nord-americana dels quals va entrar en la llista de best-sellers de The New York Times. L'univers de VAMPIR és un dels més rics de tots els creats per Sfar, que en aquesta sèrie ha bolcat a la majoria de les seves creacions sobrenaturals i a personatges provinents d'altres sèries, com el professor Bell. Prova de l'especial predilecció del dibuixant francès per VAMPIR és l'existència d'una capçalera derivada, PETIT VAMPIR -que compta amb la seva pròpia sèrie d'animació- i la recent edició d'una novel·la a França, L'ETERNEL, protagonitzada per Fernand i que ha estat objecte d'amplis articles en periòdics francesos tan prestigiosos com Le Monde i Li Figaro. Joann Sfar (Niça, 1971) és el més semblat a un estel del rock dins del panorama del còmic europeu. Els seus còmics han rebut distincions en països com Estats Units, Alemanya, Bèlgica i Noruega, i en el seu França natal ha rebut diversos premis concedits pel Festival Internacional de Còmic de Angulema -el més important d'Europa-, inclòs el màxim guardó, el Gran Premi de la Vila de Angoulême, generalment reservat a autors d'avançada edat i amb una llarga trajectòria i que el dibuixant va rebre amb tan sol 31 anys. Entre les seves obres destacades es troben EL GAT DEL RABINO, KLEZMER, PASCIN, SÒCRATES EL SEMI-GOS (en col·laboració amb Christophe Blain) LES OLIVES NEGRES (en col·laboració amb Emmanuel Guibert) o la saga LA MASMORRA, realitzada al costat de Lewis Trondheim i una panoplia de dibuixants de primera línia. Per si això fos poc (Sfar dibuixa dues pàgines completes de còmic cada matí solament per escalfar la nina abans de començar a treballar), compte en el seu haver-hi amb gairebé una desena de diaris personals en format de còmic, comisarió una espectacular exposició en la Vaig citar de la Musiqui de París entorn del músic George Brassens, que va acompanyar del llibre BRASSENS, LA LLIBERTAT, i ha dirigit dues pel·lícules, GAINSBOURG, VIDA D'UN HEROI ¬-guanyadora d'un premi César com a millor primera pel·lícula- i EL GAT DEL RABINO, basada en el seu propi còmic i mereixedora d'un César a la millor pel·lícula d'animació. Sfar és, molt probablement, l'autor que major influència ha exercit sobre els seus col·legues de professió en l'última dècada en tot el mercat francòfon del còmic, i segueix sense aparèixer un dibuixant capaç de fer-li ombra a nivell creatiu.