«Malgrat l'afició que he tingut tota la vida als contes de fantasmes mai se'm va ocórrer escriure cap fins que vaig ser a Massey College, facultat i residència universitària de la Universitat de Torontó, en 1963. Per Nadal celebràvem sempre una festa a la qual convidàvem a alguns amics i calia donar una mica d'espectacle. Abundaven les persones de talent, com a poetes i músics, però s'esperava que jo fes també alguna aportació, i se'm va ocórrer que podia ser un relat de fantasmes, el primer del present llibre. Durant els divuit anys que vaig estar en la residència, tot el Nadal em demanaven que escrivís un conte, i aquí estan, reunits en un llibre, amb l'esperança que els gaudeixin altres entusiastes d'aquesta classe de literatura.» Així explicava Robertson Davies en el pròleg a la primera edició d'aquest llibre, de 1982, la raó de ser del mateix. Els fantasmes de Dickens, la reina Victoria o Ibsen són alguns dels esperits festius que habiten un llibre en el qual el mestratge de Davies es mostra en tota la seva esplendor. Uns fantasmes que el lector arribarà a necessitar «com qui necessita un suplement dietètic, unes vitamines per atallar una de les dolències modernes més temibles: el raquitismo racional». «Davies és un d'aquests narradors per aquest motiu el seu soni tan vital i despert que produeixen la sensació d'estar al nostre costat, anant amb prou feines dues o tres línies per davant, deixant anar rialletes de plaure anticipant el que ens espera.»Rodrigo Fresán (ABC)