Ha estat providencial que el cardenal Jorge Mario Bergoglio, «vingut de la fi del món» -d'aquest Gran Sud on estan els pobres de la Terra i viu la majoria dels catòlics- hagi escollit, triat papa, el nom de Francisco. Francisco d'Assís va sentir la trucada a restaurar l'Església del seu temps que estava en ruïnes per retornar-la a la tradició de Jesús. Aquesta mateixa inspiració mou ara a Francisco, bisbe de Roma: una Església pobra i per als pobres, humil, senzilla, amb olor a ovella i no a flors d'altar. En una Església que torni a ser llar espiritual, el papa ha de ser pastor abans que autoritat eclesiàstica; ha de presidir més en la caritat i menys amb la fredor del dret canònic; ha de ser més germà entre altres germans encara que amb responsabilitats diferenciades. Després del llarg hivern eclesial, el papa Francisco recupera la frescor i la fragància de l'Evangeli que van caracteritzar al «Pobrecillo d'Assís», des de la cura i la relació fraterna amb tots els éssers, no per damunt, sinó al peu de cada ser.