La lloba del-Andalus és el relat d'una fita èpica en el qual es va decidir la destinació del que després es cridaria Espanya. Intervinguts del segle XII. L'última gran taifa del-Ándalus es troba en el seu moment de major prosperitat: ciutats felices i luxoses s'estenen des de la desembocadura de l'Ebre fins a les costes d'Almeria, gaudint de la pau i l'amistat dels regnes cristians; els trobadors recorren els seus camins, es componen els cantessis de gesta i la poesia andalusina amenitza banquets i orgies. Al capdavant d'aquest regne estan un home i una dona: el rei Llop, un musulmà descendent de cristians i arribat al tron per mèrits propis, adobat en les guerres de frontera i fidel cumplidor dels seus pactes amb els cristians, i la seva favorita Zobeyda, dona de llegendària bellesa i intel·ligent sibilina, que persegueix el compliment d'una estranya profecia. Però a l'altre costat de l'Estret afilen les seves armes els exèrcits almohades, la poderosa màquina militar regida pel fanatisme que ha abandonat les seves muntanyes africanes per aniquilar als adoradores de la creu. Mentrestant, els cristians de la península ibèrica estan més preocupats per les seves rivalitats que per unir-se per defensar terres. Així, solament el rei Llop i Zobeyda s'interposen entre les hordes invasores i els incautos reis del nord. Una lluita de poder narrada amb llenguatge directe, senzill i evocador, que alterna l'acció amb el romanticisme i la intriga en una època d'herois, trovas, grans batalles, fidelitat i traïció, morts tràgiques i passions desbocadas.