Assistim al naixement d'una ideologia de la seguretat. La utilització autoritària d'aquests principis genera societats despolititzades i temoroses, mobilitzades cap a la reproducció de relacions socials funcionals per a l'acumulació privada irrestricta i no distributiva de capital. En suma, societats sustentades  en la por. En elles, es fa possible una forma arbitrària de concebre el poder, capaç de saltar les garanties constitucionals per implantar-se a si mateixa com a font de normatividad i de legalitat. Hem de preguntar-nos avui si cadascun d'aquests petits «punts de seguretat» o d'observació no s'estan convertint, precisament per una falta de control sobre els seus procediments, en «estats d'excepció en miniatura». Alhora, la criminalització de la pobresa és ja un fet quotidià. La creixent visibilitat dels pobres, en permanent trànsit, sense llar o havent-ho perdut fa poc a les mans d'un banc, desposseïts en la pràctica, encara que no en el plànol formal, dels seus drets civils i polítics, força a una reflexió sobre els límits i condicions de la ciutadania i, en última instància, sobre la difícil fonamentació de la democràcia en aquesta situació.