La Caiguda d'Arturo, única incursió de J. R .R. Tolkien en les llegendes del rei Arturo de Bretanya, pot ser considerat el seu major assoliment en l'ús del metre aliterado en anglès antic. Una obra en la qual va aconseguir comunicar la sensació d'inevitabilitat i de gravetat dels esdeveniments: de l'expedició d'Arturo a les llunyanes terres paganes, de la fugida de la regna Ginebra de Camelot, de la gran batalla naval al retorn d'Arturo a Bretanya. Desgraciadament, La Caiguda d'Arturo va ser un dels extensos poemes narratius que Tolkien va abandonar durant aquell període, probablement en 1937, l'any de la publicació del Hobbit i de les primeres albors del Senyor dels Anells. Al costat del text del poema, es van trobar moltes pàgines manuscrites, gran quantitat d'esborranys i diversos experiments en vers en els quals es revela l'estranya evolució de l'estructura del poema, juntament amb sinopsi en prosa, així com notes molt interessants. En aquestes últimes, es poden destriar clarament les associacions de la conclusió d'Arturo amb El Silmarillion, i l'amarg final de l'amor de Lancelot i Ginebra, que mai va arribar a escriure.