Onfray ens mostra que ha arribat l'hora d'explicar l'altra història, la contrahistoria de la filosofia, la que reivindica el cos enfront de l'ànima, la felicitat enfront del turment, l'hedonisme contra l'ideal ascético, el gaudi de la vida en lloc de la preparació per a la mort. La història d'una filosofia materialista, que va ser una tendència poderosa entre els grecs encara que després la silenciés l'idealisme. Els manuals, les enciclopèdies i els tractats canònics de filosofia són instruments ideològics amb els quals «la historiografia pren el lloc de la guerra» per seguir imposant la seva línia dominant. Però la importància de les savieses de l'antiguitat no radica només en la defensa convincent d'aquesta tesi sinó que inclou la demostració que, en efecte, aquesta contradicció té grans mestres que oposar a la línia canònica. I per a això Onfray comença pels antics, es remunta a cínics com Aristip de Cirene o Diògenes de Sinope, materialistes com Demòcrit i el poeta Lucreci, hedonistes com Epicuro i Filodemo de Gadara, entre molts uns altres. Així, aquest llibre fascinant és al mateix temps una anti i una contraenciclopedia, una brillant i gojosa lliçó que ens mostra l'altra branca daurada del pensament filosòfic, la que ensenya que el plaer i el gaudi de la vida no van en contra de la virtut ni de la intel·ligència. A la fi del segle XIX Nietzsche va assenyalar el camí; a principis del XXI Onfray demostra que aquest és, més que cap altre, el moment d'alliberar-se de l'idealisme i obrir-se a l'altra tradició, la de l'hedonisme i el cos. «Tracta de desentranyar els fils ocults que fan que en la història hagin estat silenciades, pels biempensantes de torn, aquelles postures més rebels i més llibertàries de les quals Michel Onfray es reivindica sense ambajes» (Iñaki Urdanibia, Gara). «Amb Epicuro, Spinoza, Nietzsche i Deleuze, Onfray reivindica un pensament que compta amb el cos com a aliat» (Juan Malpartida, ABC).