Henry James era una tafanera. Faig aquest comentari des del respecte i la profunda admiració per un escriptor genial, consultant concienzudamente la definició en els diccionaris. Ho explico: sabem, sobretot pels seus quaderns, que l'escriptor va tenir una intensa vida mundana, sempre atent als contes i a les xafarderies dels personatges de l'alta societat, que li van fascinar, i que van ser el germen de molts -de gairebé tots- els seus relats. Washington Square sembla tenir el seu origen en una història real, que li va referir l'actriu i escriptora Frances Anne Kremble, els detalls de la qual pergeñó en una entrada en el seu diari, el 21 de febrer de 1879. L'extraordinari és que James decideixi emprar aquesta faceta de la seva personalitat en la construcció de la veu narrativa, i que ho faci amb una solvència notable. És un narrador-tafaner, que actua com un espia per al lector; que sembla anar explicant-nos fets que ha entrellucat d'amagat i oïda referir a segones persones; fets que després jutja, altera i comunica, influenciant al lector, a qui es dirigeix quan li convé. En paral·lel, trasllada l'omnisciència a un dels protagonistes, Austin Sloper, que assegura conèixer tot el que ocorre en les ments i en les vides dels seus companys de repartiment, en un temps absolut. Aquesta proposta narrativa funciona, respecte al lector, produint un efecte extravagant, carregat d'ironia; i al mateix temps desenfoca la narració fent-li un volt de rosca, en un exercici literari superb. Aquest narrador és també entomólogo, descriptor prolix, minuciós en el detall fins a la magnificación, que transcriu converses, plagades de fintas com un duel, croades per la ment cínica, imparcial i analítica del doctor Sloper.