«Així com estem encara molt lluny d'haver tret totes les conseqüències de la frase ;Déu ha mort;, som molt poc conscients encara de totes les implicacions de la frase ;l'observador pur ha mort.;» Peter Sloterdijk En el seu assaig Has de canviar la teva vida Peter Sloterdijk presentava l'exercici com a dimensió determinant de la conditio humana. En aquest nou llibre considera des d'aquesta nova perspectiva tant la ciència com la pràctica del científic. Peter Sloterdijk entén la ciència com a manera i manera de donar vida al propi científic mitjançant sistemes d'exercici generadors de ciència. Tal procedir s'instaura amb els informes de Plató sobre el seu mestre atenès: Sòcrates sofria per sostenir un fort monòleg interior amb si mateix, que li obligava de vegades a detenir-se, simplement, en algun lloc. L'Acadèmia originària va ser un centre d'exercici en el qual els éssers humans aprenien tècniques per apartar-se del món. Fins i tot les universitats d'avui han fet alguna aportació en aquest àmbit. També elles estan dins de la tradició d'aquests «albergs d'absències» platònics; també elles estableixen el nexe entre la condició del pensar i la localització del pensar, nexe que possibilita primer de tot l'exercici de la ciència.