En 2003 un jove Hernán Migoya va entrar en la literatura per la porta de l'escàndol amb Totes putes, publicat per l'editorial de Miriam Tey, directora de l'Institut de la Dona. Els custodios de la moral van arremetre contra el llibre, el seu autor i la seva editora, acusant el volum de masclista i sol·licitant la seva retirada de les llibreries. Aquell debat va obligar a sortir en defensa de la llibertat d'expressió a personatges com Mario Vargas Llosa, Antonio Muñoz Molina, Pere Gimferrer o Elvira Lindo. Deu anys després, el seu autor torna a sorprendre al públic amb una edició de Totes putes que pretén ser definitiva i inclou tots els relats que ha escrit fins al moment, molts d'ells tya recopilats en el volum Putes és poc i uns altres d'ells encara inèdits en llibre. Polemista, àcid, crític, mordaç, Hernán Migoya, torna a intentar remoure les consciències amb el seu mal exemple i a demostrar que la literatura també pot sacsejar consciències, riure's de la societat i sorprendre, sobretot sorprendre en moments on ja gairebé res causa sorpresa.