«Estem presenciant un boom de la novella•la històrica, amb uns volums d'embenis que suscitin l'enveja dels pobres historiadors realistes. És un fet que són més llegides (i més cregudes!) els novell•els de tema històric que els estudis històrics rigorosos, fins al punt que alguns que creiem tenir quelcom d'important a dir sobre la nostra història recent ens preguntem si no hauríem de mirar d'aprendre (si és que es'n pot aprendre i si encara hi som a temps) a escriure novella•els, si de debò desitgem fer arribar al gran públic els resultats dels nostres laborioses recerques. És ben significatiu l'èxit d'una coneguda revista catalana de divulgació històrica: partint de la convicció, no del tot infundada, que els historiadors no sabem escriure bé, ens redueixen a "assessors" i encarreguen la redacció de l'article a un periodista que sabrà explicar el tema de manera atractiva, o fins i tot sensacionalista. D'altra banda, és ben certa la dita que la realitat supera la ficció: els bons novell•llistis confessen que els millors episodis no són inventats sinó reals. Si en una novella•l'o un film és digués que durant la Guerra Civil algú projectà aplegar els joves catalans exiliats, que rebutgen tant la Catalunya dominada per la FAI com l'Espanya dels militars revoltats, i desembarcar a Empúries, refiats que tots els bons catalans es'ls uniran i podran desbancar els anarquistes abans no arribin els falangistes, segurament diríem que és un excés d'imaginació, massa inversemblant per ser portat ni tan sols al terreny de la ficció literària o cinematogràfica. I, amb tot, Ramon Sugranyes de Franch i Carles Eugeni Mascarenyes ho van pensar seriosament. Dit això, gosaré afirmar que la correspondència entre Sugranyes de Franch i Mascarenyes, amb els altres corresponsals que s'hi barregen, és tan apassionant que sembla una novella•la que te la Guerra Civil de teló de fons.» Del pròleg d'Hilari Raguer. Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980). Professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha centrat els seves investigacions en diversos aspectes del nacionalisme català dels anys trenta del segle XX. De la desena de llibres que ha publicat, a més d'articles i participacions en congressos, en destaca l'anàlisi del paper femení en el catalanisme, l'estudi de la figura del president Companys o la presentació de la mirada italiana de la Catalunya del període 1931-1943. En aquests moments està treballant en un volum que explicarà quina fou la visió de la diplomàcia i premsa europea de la Catalunya en guerra del 1936-1939.