El seu autor no es limita aquí a recórrer amb minuciositat i erudició els trajectes habituals en la història del bell. Proposa, sobretot, vies alternatives, itineraris amb prou feines transitats que, efectivament, mostren a la bellesa allunyant-se de la seva ombra clàssica, sense perdre per això de vista els seus incerts orígens. El vincle, per exemple, entre retazos de platonisme i investigacions neurocientífiques actuals; les teories de Goethe i les tendències ecològiques del present o alguns problemes clàssics de l'estètica i la anestetización de les nostres societats, permeten a Vercellone observar el territori del bell, justament, des d'allò que semblaria transcendir-ho. La bellesa és «encara un projecte», afirma l'autor, i és tal projecte, fet i per fer, el que recorre aquest llibre: del mite del bell, fins al renaixement de certa bellesa antiga, actualitzada per la necessitat d'un pensament ecològic. La bellesa acull així el seu tossut passat, i ho fa, precisament, travessant-ho des del seu més enllà.