Mil paraules amb les mans no és un diccionari, ni una relació més o menys exhaustiva de signes o senyals de la llengua dels sords, ni un traductor simultani. És un intent de plantejar globalment la solució o un camí cap a solucions en la polèmica -tantes vegades estèril- del oralismo i la utilització de la mímica com a únics i excloents procediments pedagògics en l'educació dels sords. És també una reflexió de major abast sobre els drets i el desenvolupament personal, social i col·lectiu d'una part dels nostres conciutadans que van néixer privats de l'audició o la van perdre posteriorment. Per tant, mil paraules amb les mans no és un llibre solament per a professors de sords, ni un vademecum per a traductors improvisats. Mil paraules amb les mans és una aportació valuosíssima en la superació de les velles dicotomies i és l'inici d'un camí que ens pot portar a tots, oïdors i no oïdors, a vies de comunicació i integració. Podria dir-se que perquè el sord pugui accedir a l'ús -i fins i tot al domini- de la llengua dels oïdors, cal endinsar-se abans en el seu propi llenguatge, en la seva gramàtica, sintaxi i lèxic, para des d'aquí transvasar la comprensió cap al llenguatge oral i d'aquest cap a la llengua dels signes. Mil paraules amb les mans, com l'obra anterior d'Antonio Cecilia Teixidor, Llegir en els llavis, ha iniciat aquesta senda i hem d'esperar noves aportacions de l'autor en aquesta adreça.