Les dones que protagonitzen aquest llibre, publicat en italià en 2012, són dones fortes, que lluiten, que de vegades perden però que en cap cas es rendeixen. Enfront d'elles, els seus marits, amants, companys, es revelen com a adolescents que es neguen a créixer i confonen la passió amb la possessió. En els vuit relats que ho conformen, duros i capaços tant d'emocionar com d'indignar, trobem per exemple a Marina, una jovençana que es nega a denunciar al marit que la copeja i humilia diàriament; a Francesca, que amb amb prou feines tretze anys és violada per quatre companys de col·legi que seran absolts per la justícia i l'opinió pública; o a Alessandra, que decideix no portar al món al fill fruit de la violència sexual. Dacia Maraini parla d'un món dividit entre qui considera a l'altre com algú a qui cal respectar i qui ho considera un objecte que posseir i esclavitzar. És est un llibre de denúncia que revela fins i tot allò que les dones víctimes de la violència callen o no volen veure. Com afirma l'autora, «posa en evidència la part fosca d'un model cultural profundament arrelat que condueix a l'home a creure que posseeix a qui estima».