Des de fa unes dècades, i especialment després del bicentenario de 1989, la història de la Revolució Francesa ha estat sotmesa a una ofensiva revisionista que nega el seu caràcter «social» i que ha creat desconcert, sense oferir una visió alternativa satisfactòria. Aquest llibre de Peter McPhee és la primera història «postrevisionista» de la Revolució: una nova interpretació que incorpora les línies d'investigació que s'han desenvolupat en les últimes dècades: una millor comprensió de la cultura política, del paper de la dona i dels orígens del Terror, i un interès major en l'experiència de la gent comuna, amb el propòsit de «escoltar les diverses veus de la França revolucionària» i recuperar la seva dimensió social. Com ha dit el professor Tackett, de la Universitat de Califòrnia, aquesta és «una de les millors històries de la Revolució que han aparegut en molts anys; un excel·lent correctiu a molts textos ?revisionistes? recents, que reafirma la importància de la dinàmica social abans i durant la Revolució».