Aquest llibre, tot un clàssic, constitueix l'explicació més clara escrita fins avui sobre l'autisme infantil, i amb enorme tacte i delicadesa parla de la incapacitat de relacionar-se amb el món exterior que condueix a alguns nens al silenci i a l'aïllament. Aquest trastorn, descrit per primera vegada en 1943, va ser objecte d'una minuciosa investigació per part de l'autor, Bruno Bettelheim, que ho va analitzar des del punt de vista científic i filosòfic. El resultat és un text fascinant que s'interroga sobre la deshumanització de la societat contemporània i explora els misteriosos camins de les psicosis individuals, per finalment afirmar esperançat que és necessari parar esment a aquests nens, en general ignorats i oblidats, a la seva por i al seu sofriment i, sobretot, al terror que sens dubte els produeix sentir-se sempre sols en el seu ?fortalesa buida?.