En El gos de l'hortolà (1613) sorprenen i delecten encara el dinamisme de l'acció, l'adequació del vers a la situació comunicativa i el retrat d'una societat aristocràtica aferrada al vell codi de l'honor. La noble Diana, comtessa de Belflor, és propietària de la destinació dels seus súbdits, però no obstant això no li és permès estimar el seu secretari, el plebeu Tedodoro. Una invenció del graciós criat Tristán permetrà les desiguals noces i el triomf de l'amor. El càstig sense venjança (1631), per la seva banda, és l'última obra mestra que Lope va llegar a les taules. Amor, mort i honor són els tres grans eixos que mouen l'acció de l'obra i que desencadenen el càstig del títol: A partir d'un esdeveniment real ocorregut de la Itàlia del Quatre-cents, el dramaturg construeix una tragèdia en la qual els amors fatídics de Federico i la seva madrastra Casandra porten al Duc de Ferrara a debatre's entre el desig de venjança i la pietat paterna. Aquesta edició, a càrrec del professor A. David Kossoff, destaca per la neteja i autenticitat del text, així com per la seva anàlisi d'estructures dramàtiques, acció, personatges i motius.