La monografia del Dr. Joan Ridao examina l'actual emergència de la col·laboració públic-privada per a la provisió de serveis i d'infraestructures d'interès públic, que és deguda a les estretors pressupostàries per les quals travessen les Administracions públiques en l'actual context d'aguda crisi econòmica. És conegut que els avantatges d'aquesta col·laboració es concreten en el diàleg entre el sector públic i el sector privat per consensuar el finançament i execució de projectes, la bona relació qualitat-preu i un tractament en termes de comptabilitat pública que determina un nul impacte en el deute. No obstant això, no és tan sabut que, com posa en relleu l'autor, el deficient marc regulador europeu i estatal, tant en matèria de contractació com d'incentius a la captació d'actius financers, constitueixen un llast per a la seva arrencada definitiva. Per aquest motiu el professor Ridao ens proposi, amb detall, un nou marc que afavoreixi l'estructuració de projectes, contractes i esquemes de distribució de riscos adequada, així com d'incentius a la participació, per exemple, amb la introducció de l'anomenada iniciativa privada o projectes d'infraestructures no sol·licitades, a més de millorar la figura de l'específic contracte de col·laboració entre el sector públic i el sector privat, la fórmula del diàleg competitiu com a procediment d'adjudicació d'aquests contractes i, en general, la millora d'alguns aspectes de la fiscalitat i control extern. Al seu torn, com sigui que l'actual conjuntura del sector financer limita el finançament disponible i incrementa les exigències de qualitat dels riscos inherents als projectes, l'autor ens proposa la incorporació de nous mitjans que permetin diversificar les fonts de finançament, al marge del recurs al crèdit bancari, ampliant, d'una banda, la implicació pública en les operacions de finançament i, per un altre, facilitant l'accés dels projectes als mercats de capitals, mitjançant un increment de les garanties estatals.