Vint reflexions després de les petjades de la mort per seguir avançant en la vida. És fàcil i còmode quedar-se en la superfície de les coses, mirar solament la forma deixant de costat el fons. Les circumstàncies adverses i hostils que de vegades es creuen en el camí de la nostra vida, com l'és, sens dubte, la mort d'un fill, ens abandonen en una situació límit que té la capacitat de fer-nos sofrir molt, però, també, la d'obligar-nos a formular preguntes existencials i mostrar-nos, a través d'elles, aquest fons oblidat en el qual, sovint, nien les merles blanques, espècie rara, difícil o impossible de trobar i, per tant, molt valuosa. Mentre camí ens parla de vida, de mort, de ciència, de fe, d'amistat, de sentiments, d'emocions... i d'algun que una altra merla blanca que, en forma de resposta, serenitat, pau interior i sentit a la vida, trobem en el fons de tot allò que ens acompanya en el camí de la nostra vida.