«La Sabatera Prodigiosaes una farsa simple, de pur to clàssic, on es descriu un esperit de dona... i es fa, al mateix temps i de manera tendra, un apólogo de l'ànima humana... Jo vaig voler expressar en la meva Sabatera... la lluita de la realitat amb la fantasia», Federico García Lorca. Un madur sabater ha casat amb una noia jove i atractiva. En realitat, a cap dels dos complau tal matrimoni. Mentre ella malda per pregonar pel veïnat la seva llarga llista de pretendents, ell, en la taverna, es lamenta per haver-se casat. Arriba el moment en què el sabater ha de prendre una decisió... Un matrimoni de conveniència i sense veritable amor i la lluita d'una dona entre la realitat i el desig són les lleres pels quals transcorre l'obra. El teatre ha d'explicar amb exemples vius les normes eternes del cor dels homes. I Federico García Lorca, llavors, es retira, i dóna pas a aquesta Sabatera que crida des de fora de l'escenari: «Vull sortir!».