Aquest llibre és una alenada d'aire fresc per al professorat i per a totes les persones que segueixen creient en valors com l'estima, l'exemple, l'exigència i la constància en el camp de l'educació. Convindria molt la lectura als tecnòcrates i als polítics -tant se val el color!- que han d'orientar amb coneixement de causa i lucidesa la gestió educativa. Aquí es parla de vivències del dia a dia, de la realitat humanitzada de l'escola, del martiri de tutors, del "tocatardà" (no us el perdeu), dels èxits silenciosos i dels fracassos amplificats, de la burocràcia invasora i de tanta contradicció que ens envolta i s'esplaia amb l'escola. Amb una finor que captiva i una capacitat crítica i, també, autocrítica -perquè examina i s'examina, però no jutja-, es mulla i busca camins nous amb un bon exercici pedagògic, sense cap condescendència amb el simplisme. No és aquest un llibre de teories pedagògiques. Tampoc parla de malenconies perdudes. Retrata una realitat complexa i present del sistema educatiu, que no s'escriu als manuals. I ho fa amb tastets que es poden assaborir seguits i recuperar, a estones, per peces. Llegir i rellegir, perquè la ironia més fina el fa un divertimento. Hi ha més educació de la que alguns volen i creuen. Encara.