La llum d'Irlanda ens a dalt de lluny però sembla propera, com si anar-hi -o llegir els seus poetes- fos un viatge... sense sortir de casa. Irlanda és una illa i un món: potser el de la millor literatura europea del segle XX. Una pàtria petita i partida, assetjada per un veí totpoderós. I la seva llengua és una illa dins d'una illa. I ens n'a dalt la llum: la dels fanals, la dels bicicletes, la dels fogueres, la dels estels, la de l'escriptori, la dels fars... Un diàleg entre els records i l'escriptura que els fa reviure, una rememoració d'un paisatge que és contraposa a un altre, la memòria com a eina per bastir el present, el dolor pel pas del temps i sempre la llengua que permet identificar-es amb altres veus sense deixar de ser qui som. Inspirat pels clàssics moderns anglosaxons hi ressona sobretot la veu d'Auden, però també els de MacNeice, Yeats, Kavanagh, Heaney... i fins i tot els cançons de Van Morrison o els Waterboys.Aquest és el presentdel meu país, així és com la meva Irlandacada dia reneix: lluny del meu, dintre meu.Aquest vespre la neu cau damunt els teuladesde Dublín, implacable, i travessa la llumdels fanals dels carrers -ja prou esmorteïda-,i s'amuntega al terra engelabrit i tombasobre el temps i els pàgines i els records, sobre totallò que és bellugava i que llaura no existeix.