Crim i càstig (1866) és segurament l'obra més assolida de Fiódor Dostoyevski (1821-1881). En aquesta paràbola de transgressió i expiació, les elucubraciones del seu protagonista Rodion Raskolnikov -nihilista esgarriat per les teories utilitaristes procedents d'Occident- entorn del dret dels homes extraordinaris a utilitzar l'assassinat com a mitjà per aconseguir finalitats superiors confereixen al relat la seva càrrega ideològica. No obstant això, els arguments doctrinals encaminats a justificar la mort d'una vella prestadora es combinen de forma inextricable amb l'estudi psicològic del criminal, el forcejament del qual i esquinçament íntims confereixen a la novel·la les seves excepcionals complexitat i fondària. Traducció de Juan López-Morillas