La humilitat del campió. El títol d'aquest llibre gairebé venia unit al personatge. No pot haver-hi dues paraules que defineixin millor a Iker Casillas. Humilitat, perquè és la virtut més significativa de la seva personalitat, de la seva forma de ser i comportar-se. I campió perquè als seus trenta anys ha guanyat tot el que pot guanyar un futbolista. Tant amb el seu club, el Reial Madrid, l'únic al que ha pertangut durant tota la seva carrera, com amb la selecció espanyola, amb la qual acaba d'igualar el record d'internacionalitats que ostentava Zubizarreta, 126. Campió del món, campió de l'Eurocopa, campió de la Champions (2), campió de Lliga (4), campió de la Intercontinental (1), campió de la Copa del Rei (1)... són els seus títols majors, però no els únics. A més, és el capità de tots dos equips. I un capità, tal com diuen tots els seus companys i tècnics, exemplar pel seu comportament, compromís i sentit de la responsabilitat. La seva frase més sonada va ser aquella de "jo no sóc galàctic, sóc de Móstoles" i així és com vulgues que li vegi l'afeccionat al futbol, com un esportista senzill, humil, fet a si mateix, que s'ha comprat una casa en el centre d'un poble, el dels seus pares i gairebé seu, de cinc-cents habitants i que als nou anys va ser a passar una prova al Reial Madrid i es va quedar per a tota la seva vida. Almenys fins al 2017 que acaba el seu contracte. A la seva edat ja és una llegenda viva del futbol espanyol. I ho és estant en actiu, que és la millor forma de gaudir-los i assaborir-ho. Encara que ell, amb la seva vertiginosa trajectòria, gairebé no tingui temps per fer-ho.